CONEIX-NOS

Des de fa segles, el bosc mediterrani ha estat utilitzat i percebut per la societat com un recurs múltiple, ja que no només ha proporcionat béns materials (llenya, suro, bolets, fruits...), sinó que també ha representat un espai amb una important funció ambiental i/o, a vegades, d’una notable significació cultural. Ara bé, des del punt de vista geogràfic, l’espai forestal cada dia té més significació i importància territorial i paisatgística.

Davant de la realitat actual i de la dinàmica natural i socioeconòmica dels boscos mediterranis europeus, cal preguntar-se: quins són els grans reptes de futur d’aquests boscos? En primer lloc s’evidencia un important augment de la superfície forestal i sobretot l’espai arbrat. 

El segon fet remarcable és la disminució dels aprofitaments forestals dels boscos mediterranis com a producte, entre altres factors, de l’enfonsament d’algunes indústries de la cadena forestal, del baix preu de la fusta, de l’augment de costos de l’explotació forestal i de la competència dels països del centre i nord d’Europa que es troben dins de la Unió Europea. I el tercer element que condiciona el futur forestal és que aquest espai, en un sentit ampli, cada cop és més freqüentat. D’aquesta darrera afirmació es desprèn que els usos socials, és a dir, la percepció del paisatge, la recol·lecció de fruits i bolets, el bosc com a espai de lleure..., cada cop són més valorats per la població.

En conseqüència, ens trobem amb un espai forestal que representa una part molt important del territori, però que en moltes zones està quasi abandonat tant des d’un punt de vista econòmic com demogràfic. D’altra banda, és un espai que rep molt poca atenció de l’Administració, ja que té un pes econòmic molt minso. Ara bé, en contrapartida, les masses forestals, que al llarg de molts segles han estat controlades i explotades per la societat, segueixen la seva pròpia dinàmica, que les porta a créixer en extensió, en densitat i en biomassa, fet que genera, en alguns casos, que el risc d’incendi dels boscos mediterranis augmenti.

Davant d’aquesta situació, creiem que cal repensar o reformular el concepte i els valors del bosc dins del marc d’una societat cada cop més urbana i dins d’un clima mediterrani  cada cop més àrid i irregular, ja que aquests són els dos grans condicionants de futur de l’espai forestal.

Així doncs, el futur dels boscos mediterranis ha de promoure una gestió sostenible i multifuncional, que en l’àmbit territorial implicaria una zonificació de l’espai a partir de prioritzar uns usos  sense excloure els altres, és a dir, que en uns espais o zones tinguin prioritat la funció ambiental, en altres la productiva, en d’altres la social i el lleure... Aplicar aquests postulats implica també una reconversió de l’espai forestal amb l’objectiu de naturalitzar-lo, és a dir, ajudar les formacions arbòries a prendre el camí de l’estabilitat ecològica per la via de l’afavoriment de les espècies autòctones, de la irregularitat en molts casos i del predomini dels boscos de llavor. Gestionar els boscos sota els principis d’una silvicultura més naturalista pot generar unes forests més resistents al foc, sempre que la silvicultura es combini amb una ordenació territorial.

(Text basat en: GORDI, J. “Introducció”. Dins: Boscos i Territori. Girona: Universitat de Girona, 2000. p. 7 -9)